Aquestes situacions es donen en les parades de les plantes, és a dir, quan la seva activitat es veu interrompuda (ja sigui per fer-ne el manteniment –parada programada- o per qualsevol incidència) o bé quan hi ha un augment de la pressió a les línies o als dipòsits.
Els gasos es transporten del lloc on s’ha detectat aquest risc fins a la torxa a través d’un sistema de canonades amb la qual cosa aquests no entren mai en contacte amb l’exterior.
Però les torxes no cremen només quan es produeixen aquestes dues situacions. Sempre hi ha combustible cremant, encara que no es percebi, ja que, per defecte, el mateix sistema de funcionament de les plantes petroquímiques fa que es mantingui constantment una quantitat mínima de gasos.
Les emissions de CO2 i de vapor d’aigua de les torxes estan sotmeses a controls molt estrictes. L’obligatorietat d’aquestes instal·lacions s’estableix en el Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes aprovat el 1995 pel Ministeri d’Indústria.