Història

Els actuals polígons tenen un procés de constitució que arrenca l’any 1960, en el cas del Sud amb la constitució d’IQA (Industrias Químicas Asociadas), i una dècada més tard pel que fa al Nord, quan es decideix emplaçar la refineria de petrolis de Catalunya. La producció d’etilè, alhora que consolida el complex químic, l’ha situat al capdavant en el rànquing del sector al Sud d’Europa.

L’any 1958 començava a funcionar Catalana de Abonos (quinze anys més tard ERT, i actualment Ercros). Aleshores hi havia 99 factories d’activitat química registrades a tota la província, que ocupaven a 2.370 operaris.

L’any 1960 es considera el punt de partida en el procés de formació de l’actual polígon Sud, quan algunes companyies instal•lades van decidir efectuar inversions (Aliada Química, 60 milions de pessetes, l’equivalent a 360.000 € en valor actual).

El fet més rellevant, però, va ser la constitució l’any 1961 de Industrias Químicas Asociadas (IQA, amb capital del què seria ERT, Cepsa, Shell i Hoechst), la primera companyia fruit d’una política d’aliances entre empreses espanyoles i altres de capital estranger, que van adquirir una superfície de 80 hectàrees, en la qual es van invertir 3.800 milions de pessetes ( 23 Mill. € en valor actual), que l’any 1967 van començar a produir 460.000 tones anuals d’una dotzena de derivats químics, que van suposar la creació de 446 llocs de treball.

En paral•lel a la política espanyola de sortida de l’autarquia i dels primers “Planes de Desarrollo”, es desenvolupen les indústries espanyoles, com Energía e Industrias Aragonesas que l’any 1969 iniciava la producció de clor i sosa; uns productes que van permetre la interconnexió industrial, que es materialitza amb l’arribada de Bayer l’any 1971. Les primeres companyies químiques multinacionals, però, ja estaven al polígon Sud: Dow, l’any 1967 va adquirir 76 hectàrees; Basf es va instal•lar l’any 1969.

Aquest procés es va consolidar, amb la instal•lació d’altres companyies. La configuració de Tarragona com a polígon químic de primera magnitud segurament que va influir en la decisió d’escollir l’emplaçament a l’àrea de la refineria de petrolis a Catalunya, que també es disputava el Baix Ebre, per a cobrir la demanda d’etilè per a la producció de plàstics.

La refineria, i les indústries químiques de transformació, eren un dels 13 projectes del III Plan de Desarrollo Nacional on es va acrodar la construcció de les actuals instal•lacions de Repsol, configurant així el polígon Nord i consagrant el complex petroquímic de Tarragona.

Els reis d’Espanya van inaugurar la refineria el febrer de 1976, que inicialment explotava l’empresa ENTASA ( Empresa Nacional de Petróleos de Tarragona SA) i més tard Enpetrol; les divisions químiques constituïen un mosaic d’empreses integrades per Calatrava, Paular i Alcudia, entre les més rellevants. L’any 1987 es va constituir el grup Repsol.

Antecedents i condicionants

En relació a la tradició d’indústria química a Tarragona, la primera referència històrica i documental data del segle XVIII (fàbriques d’alcohols i llur exportació, sabons, olis, explosius, etc), en què també va viure l’insigne científic local Antoni Martí Franqués (Altafulla 1750 – Tarragona 1832, que al 1786 va ingressar en L'Acadèmia de Ciències Naturals, on va presentar diversos treballs, principalment sobre l’anàlisi d’aire, destacant "Sobre la quantitat d’aire vital que es troba en l’aire atmosfèric", l’any 1790).

Les característiques geogràfiques de l’emplaçament de Tarragona i el seu port, han estat factors determinants a l’hora de perfilar el model de ciutat l el seu paper econòmic, amb marcades influències per al territori de l’entorn.

L’exemple més clar, al llarg de la història, és la Tarraco romana, quan es va consolidar i confirmar el seu paper de ciutat industrial en transformar els productes agrícoles i tèxtils per exportar-los a Roma.

A Flix (Ribera d’Ebre), els alemanys havien posat en marxa l’any 1897 una empresa electroquímica.